Quasi 9 de cada 10 adolescents participants al projecte ‘Play it for Change’ consideren que la música i els videoclips promouen la desigualtat de gènere

Inici / les entitats informen / Quasi 9 de cada 10 adolescents participants al projecte ‘Play it for Change’ consideren que la música i els videoclips promouen la desigualtat de gènere

11.12.2018 | Nota de premsa de la Fundació Surt

  • Els i les adolescents tenen assumit “un discurs clar de rebuig a les desigualtats i a les violències masclistes”, però, a través del seu relat, presenten “un imaginari patriarcal que permet mantenir la situació de desigualtat”, recull l’informe del projecte europeu, coordinat per la Fundació Surt
  • El professorat alerta que la música transmet un ideal d’amor basat en la submissió i la dependència i que això representa “un factor de risc”
  • El projecte oferirà formació en eines preventives de les violències masclistes a través de la música i l’audiovisual a professorat de secundària de centres catalans

Una majoria (87%) de nois i noies es mostren crítics amb els valors i els patrons de gènere que promou la música que escolten. Ho detecta l’informe sobre Catalunya elaborat per la Fundació Surt dins del projecte europeu Play it for Change, en què han participat alumnat i professorat de tres instituts del país.

“Si bé els i les adolescents tenen assumit un discurs clar de rebuig a les desigualtats i a les violències masclistes, a través del seu relat s’evidencia que presenten un imaginari patriarcal que permet mantenir la situació de desigualtat”, destaca la coordinadora del projecte, Alba Elvira, investigadora de l’àrea d’empoderament sociopolític de la Fundació Surt.

Segons recull l’informe, el professorat que ha participat en els grups de discussió defineix la música que escolta el seu alumnat com un “element identitari i de construcció de la pròpia subjectivitat” entre els i les adolescents i, a més, considera que “reprodueix formes de discriminació envers les dones”. De fet, el professorat participant alerta que la música transmet un ideal d’amor “basat en la submissió i la dependència” i que això representa “un factor de risc”.

“Una mirada més optimista permet reconèixer que la música no és homogènia i les noves tecnologies ofereixen accés a una gran diversitat de recursos, cosa que facilita l’accés d’adolescents a veus més minoritàries i menys reconegudes en el món de la música, però que projecten discursos crítics i compromesos amb les reivindicacions feministes”, afegeix Elvira.

D’acord amb els resultats de la recerca, els i les adolescents participants als grups de discussió solen identificar estereotips de gènere i formes de violència simbòlica a la música i als videoclips. Les noies demostren una major capacitat d’analitzar i identificar formes més diverses i subtils de masclisme a la música i ho fan amb més “frustració, indignació i malestar”, segons adverteix l’anàlisi qualitativa duta a terme.

Tant nois i com noies reconeixen que les representacions de la masculinitat i la feminitat a la música actuen com a models de referència en l’adolescència i influeixen en la seva forma de vestir, comportar-se i relacionar-se. “Comptar amb una visió crítica davant els models de feminitat i masculinitat que promou la música no evita que els condicionin les expectatives, gustos i desitjos de nois i noies adolescents”, conclou l’informe.

A més, s’observa com una majoria d’adolescents (més de 8 de cada 10) opina que, en els videoclips, es valora més l’aspecte de les dones que dels homes.  Els nois i noies assenyalen que, a la música, les dones es representen de forma hipersexualitzada i submisa, mentre que els homes es mostren amb poder, diners i objectivitzant les dones.  “Consideren que la música, en reproduir un model de bellesa femenina excloent i elitista, actua com una forma de pressió estètica per a les noies”, recull Elvira.

Pel que fa a la imatge dels homes, les noies adolescents destaquen que, a través de la música, es promou un model de masculinitat agressiva, dura i “xulesca” i que legitima la posició de superioritat dels nois adolescents envers les dones.

L’alumnat també detecta com les relacions d’amor no són “com les de la vida real”. Només un terç dels i les joves participants al projecte Play it for change considera que hi ha certa o molta semblança.

El professorat participant coincideix en el fet que la música té un gran potencial en la transformació de les relacions de gènere i que, en tractar-se d’un element identitari per a les persones adolescents, té la capacitat de socialitzar i ajudar a integrar valors en favor de la igualtat i la justícia social.

Tot i que la majoria coincideix en el fet que és una qüestió que cal treballar a les aules, es posen de relleu mancances i necessitats per a millorar en la identificació i l’abordatge de desigualtats i discriminacions per raó de gènere que pateix l’alumnat amb qui treballen. “La gran majoria del professorat no ha rebut cap tipus de formació en perspectiva de gènere i això dificulta el fet que tingui eines per analitzar la realitat dels nois i noies des d’aquesta perspectiva; i que, en abordar conflictes, pugui evitar l’acció dels seus propis prejudicis i estereotips”, destaca Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt.

El projecte Play it for Change oferirà properament formació al professorat, reconeguda pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en eines preventives de les violències masclistes a través de la música i l’audiovisual.

 

El projecte                                                      

Play it For Change és un projecte europeu que té per objectiu educar i sensibilitzar adolescents sobre els estereotips de gènere a través de la música. Es proposa contribuir a la prevenció i erradicació de les violències masclistes fomentant l’esperit crític i l’empoderament de noies i nois. Està finançat per la Unió Europea en el marc del Programa Drets, Igualtat i Ciutadania (Rights, Equality and Citizenship).

Per tal d’assolir aquest objectiu, la primera activitat del projecte ha estat el desenvolupament d’una fase de recerca sobre l’impacte dels estereotips de gènere a la música en l’actitud i el comportament de nois i noies en relació a les violències masclistes; i, de detecció de necessitats del professorat en la tasca de prevenció de les violències masclistes. A l’informe de recerca i detecció de necessitats es presenten els resultats d’aquesta fase del projecte a Catalunya.

Una associació de sis organitzacions europees du a terme el projecte als seus respectius països: Fundació Surt (Catalunya), KMOP (Grècia), The Peace Institute (Eslovènia), CESI (Croàcia), Mediterranean Institute of Gender Studies (Xipre) i Feminoteka (Polònia). L’organització que coordina el projecte és la Fundació Surt a Catalunya.

 

Fundació Surt

Surt és una entitat d’acció social que treballa per fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de les dones i per erradicar les discriminacions per raó de sexe, amb la vista posada en assolir una societat amb equitat de gènere efectiva.

Des dels inicis, el 1993, som una organització de dones compromesa amb els valors d’equitat de gènere, inclusió, solidaritat i transformació social, amb una gestió transparent, professional i socialment eficient.

Actuant des del teixit divers dels feminismes i en el marc de les empreses d’economia social, Surt persegueix ser un projecte socialment transformador.

Per qualsevol qüestió poseu-vos en contacte amb Carme Porta, responsable de comunicació de Fundació Surt carme.porta@surt.org o bé al 93 342 83 80

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt