‘Com viuen el confinament les persones ateses en un centre d’acollida?’, article de Mijail Acosta a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘Com viuen el confinament les persones ateses en un centre d’acollida?’, article de Mijail Acosta a Social.cat

20.04.2020 | Article de Mijail Acosta, coordinador de la Comissió de VIH-sida i exclusió social d’ECAS, publicat a Social.cat

Incertesa, preocupació per la salut de les persones que atenem, esforç per reorganitzar-nos, neguit per la manca de material preventiu, sensació que tot i ser serveis essencials de vegades no som visibles… En aquest article sobre el confinament en un centre d’acollida podríem parlar de moltes coses però optem per recollir el testimoni de les persones ateses.
Com es viu el confinament en un centre d’acollida social? Quina és la visió que es té de l’epidèmia del coronavirus des de la realitat de no tenir un habitatge propi?

Can Banús és un servei social especialitzat que funciona com a llar residència per atendre persones que viuen amb la malaltia del VIH/sida i que han patit exclusió social. La majoria ingressen des del sensellarisme i amb condicionants de vida que determinen una gran vulnerabilitat: soledat, precarietat econòmica, addiccions, sense accés al mercat de treball, salut malmesa…

Aquest centre funciona a Badalona des de l’any 1996 i forma part d’una petita xarxa de llars i pisos que a Catalunya gestionen una desena d’entitats i que anualment acompanyen i atenen a unes 350 persones a l’any. Fa més de 25 anys que funcionen amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
Tots aquests serveis estan rigorosament confinats des del passat 13 de març. En el cas del centre Can Banús ara hi viuen 25 homes i dones, i de moment, no s’ha detectat cap cas per coronavirus. S’han aïllat alguns casos de forma preventiva per presència de malalties respiratòries cròniques, però s’han pogut descartar com a positius…

Ara que fa un mes que estem tancats, els hem demanat fer una assemblea i poder escoltar i parlar sobre com viuen tot plegat, sobre com veuen aquesta situació. Aquí algunes pinzellades del debat al voltant de tres preguntes.

Què en penseu d’aquesta epidèmia del coronavirus? “Hi ha un caos informatiu enorme, jo de la tele no me’n fio…”; “A mi em fa por tot plegat, estic desconcertat”; “Clarament és una conspiració”; “Per mi és evident que afecta a tothom, tinc parents amb el virus”; “Crec que aquesta quarantena ha estat un encert, és per a protegir-nos”; “No crec en cap conspiració, cadascú acaba escollint la informació que vol creure”; “Aquí algú farà negoci”; “En tot plegat veig un punt d’exageració”; “Xina es farà amb l’economia del món”.

Com esteu vivint el vostre confinament? “Per mi és molt positiu, m’estic administrant el temps i em comunico online molt més amb la família i amics”; “Parlem més entre nosaltres i tenim converses més profundes”; “Estic prenent consciència de coses que abans donava per fetes, com la llibertat”; “Ho porto fatal, no puc amb la incertesa”; “M’estic acostumant, soc força conscient que és el que hi ha ara”; “Hi ha moments que em sento angoixat”; “Em considero resilient, sé adaptar-me, a presó he viscut confinaments pitjors”; “M’adono que som més fràgils del que em pensava”; “Sento impotència, voldria sortir”; “M’han canviat la rutina i tinc la sensació d’haver deixat coses a mitges”.

Com veieu el futur pròxim, teniu algun neguit? “Em preocupa què passarà amb les vacunes i com es farà el seguiment”; “Jo desitjo fer gestions i poder marxar a un pis d’autonomia”; “Ara no em plantejo res, ja arribarà”; “Tinc por al futur”; “A mi em fa por quan comencem a sortir, acabarem portant el virus al centre”; “Em veig massa fràgil per fer projectes”; “Em sento insegur davant els mesos vinents”; “Amb el panorama de crisi econòmica ens retallaran els ajuts?”; “Vull veure si acabarem perdent drets”; “Doncs a mi malgrat tot això encara tinc por a recaure en consums”.

Bé, aquest seria el resum d’una hora llarga de conversa que hem agraït tenir entre nosaltres. Hem sortit amb més serenitat. Potser no aporta cap anàlisi erudita ni rigorosa, però té el valor de ser un senzill testimoni d’allò que passa per dins de persones que difícilment poden comunicar-se mitjançant un article.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt