‘El desig i la necessitat de ser una família’, article de Loli Rodríguez a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘El desig i la necessitat de ser una família’, article de Loli Rodríguez a Social.cat

23.01.2020 | Article d’opinió de Loli Rodríguez, portaveu de l’aliança per la millora de l’atenció als adolescents i joves migrats sols formada per les federacions d’entitats ECAS, FEDAIA i FEPA i Directora de la Fundació Idea, a Social.cat.

“Estimats Reis Mags,

Soc la Sara. Fa temps que no us escrivia cap carta. Tot i que ja tinc setze anys, i que aquest ha estat un any molt difícil, el més difícil de tots, encara crec una mica en la màgia. M’han dit els educadors que us hem d’escriure, que els Reis són una tradició que sempre se celebra al centre, així que m’he animat a fer-ho. No sé si m’ho mereixo. Fa uns mesos que estic més tranquil·la i al centre m’estan ajudant molt a recuperar-me. Però estic una mica trista, i per això us demano el que més necessito, el que més il·lusió em fa. Vull una família”.

Aquesta és una història real. Fa uns anys vam recollir aquesta carta en un dels nostres centres d’acolliment. Ens dona una idea de la dimensió i la importància que té la família, fins i tot en l’etapa de més distanciament, l’adolescència.

Per a tots els nois i noies és imprescindible experimentar el sentiment de pertinença, gaudir d’un entorn de seguretat on poder ser petits, respirar l’ambient serè en el qual construïm els vincles essencials i assentar les bases de la nostra personalitat i de la nostra identitat.

Aquests vincles es construeixen en l’etapa més primerenca del nostre desenvolupament, dels 0 als 3 anys. D’aquests primers anys de la nostra vida, tenim pocs records conscients. D’altres, els creem a partir dels relats de pares i familiars. En canvi, aquesta etapa deixa en nosaltres una empremta decisiva per la resta de la nostra vida. Ens dotem de les eines per aprendre a estimar-nos, a estimar els altres, a cuidar-nos i a deixar que ens cuidin, a poder ser fills i ser algun dia pares, si és que volem. Aquesta etapa s’ha de viure en una família.

En aquesta línia, la modificació introduïda en la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, per la Llei estatal 26/2015, de 10 de juliol, de modificació del sistema de protecció de la infància, especifica que per als infants menors de sis anys l’acolliment familiar ha de prevaldre sobre l’acolliment residencial, i estableix que no s’ha d’acordar l’acolliment residencial d’infants menors de tres anys, tret de supòsits d’impossibilitat, que han de quedar acreditats.

L’estiu del 2016 vam presentar una proposta a la DGAIA d’un model de diagnòstic professional en família, per tal d’evitar la institucionalització dels infants de 0-3 anys, ja en l’etapa diagnòstica. Aquesta proposta, alineada amb l’objectiu prioritari de la DGAIA i l’ICAA, amb l’objectiu d’evitar la institucionalització d’infants 0-3 /0-6 anys, i d’acord amb les recomanacions de l’Informe del Síndic sobre Drets dels Infants de desembre de 2015, volia ser una experiència pilot per evitar la institucionalització també a l’etapa diagnòstica.

En un moment com aquest, en què s’està revisant el sistema de protecció, cal que posem l’èmfasi en millorar els punts més febles del sistema: buscar alternatives a la institucionalització dels infants i adolescents en situació de desemparament en general, i molt especialment en el cas dels més petits, els infants de 0 a 6 anys, per als quals és certament una assignatura pendent.

Volem contribuir a aquest canvi modificant les edats dels infants que poden accedir al nostre centre d’acolliment de petits. Aquesta modificació anirà acompanyada de la recerca d’alternatives, aprofundint en la proposta de 2016, explorant noves modalitats d’acolliment professional, perquè en aquelles situacions que requereixin una resposta immediata sigui un professional qui pugui acollir amb caràcter d’urgència els infants que ho necessitin, i acompanyar la seva família en el procés d’estudi i d’establiment de la mesura protectora, mantenint, sempre que sigui possible, i en funció de les característiques de cada cas, el contacte adient amb la família. Tret, evidentment, d’aquelles situacions en què no sigui beneficiós per a l’infant, per la gravetat dels motius que motivin la separació.

La modificació de les edats dels infants acollits al centre anirà acompanyada d’una millora en la infraestructura del centre, creant un nou espai residencial, seguint els estàndards de qualitat residencial EQUAR. També renovem els altres dos pisos, l’espai familiar, i el conjunt del centre. Ens preparem, doncs, per començar una nova etapa, mantenint la qualitat de l’atenció als infants, adolescents i les seves famílies, implicats en la revisió del sistema de protecció per oferir la millor resposta als reptes que se’ns presenten.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt