Fam oculta: què en sabem i què hi ha al darrere? En parlem amb entitats d’ECAS

Inici / actualitat ECAS / Fam oculta: què en sabem i què hi ha al darrere? En parlem amb entitats d’ECAS

130.04.2015 | En el marc de la col·laboració de l’Agència de Comunicació Social d’ECAS amb la hackathon de periodisme de dades organitzada pel festival Kosmopolis al CCCB, sota la coordinació de la periodista Karma Peiró i amb la col·laboració del diari ARA, aquesta setmana hem realitzat un focus group en què quatre professionals d’entitats de la federació han debatut sobre la ‘fam oculta’. Aquest fenomen, definit per l’Organització Mundial de la Salut com “la carència de vitamines i minerals essencials en la dieta per potenciar la inmunitat i un desenvolupament saludable”, és el nucli del reportatge que elabora l’equip guanyador de la hackathon, convocada prenent com a punt de partida el llibre La fam, del periodista i escriptor Martín Caparrós. L’equip investigador el formen cinc persones amb perfils diversos: Sergi Bermejo (analista de dades, professor de la UPC), Marta Torres (periodista), Llàtzer Planas (arquitecte i filòsof), Paco Garcia (càmera i fotògraf) i Marta Castellano (biòloga).

Per part de les entitats, al focus group hi han pres part Núria Vila, Natàlia Val (ambdues de Fundación Cepaim), Ignasi Escudero (de Fundació La Vinya d’acció social) i Laura Cardús (d’AFEV), contrastant les seves vivències com a tècnics d’atenció directa de persones en situació de vulnerabilitat i posant l’èmfasi en el context i les causes de les problemàtiques que atenen. La mercantilització del dret a l’alimentació, l’engranatge de producció i distribució d’aliments a escala global i algunes qüestions culturals que afecten les persones d’origen immigrant, però també la població general en aspectes com l’alletament matern, són alguns dels factors que conformen el substrat de la fam oculta. Però com a teló de fons i element comú a tots els col·lectius en risc apareix la gran xacra a combatre: la pobresa.

1

En relació a les campanyes de recollida d’aliments i distribució a través d’entitats socials, Ignasi Escudero ha assenyalat la paradoxa que el garant del dret a l’alimentació siguin actualment institucions privades i s’ha mostrat preocupat per la normalització del fenomen, molt vinculat a la preminència de l’assistencialisme en detriment de la reclamació del dret. El “problema ètic brutal” que generen les actuacions pal·liatives és un debat molt viu dins del sector, ja que la vocació de la major part de les entitats és la transformació social i l’empoderament de les persones, però hi ha “idees, pràctiques i propostes que no es poden tirar endavant perquè no entren en els paràmetres de l’administració”, segons Natàlia Val. L’autoorganització veïnal, el treball comunitari i l’acció dels moviments socials apareixen com a grans aliats en la lluita quotidiana, però no es poden deixar de banda els objectius a llarg termini. “La nostra feina és a nivell educatiu, comunitari, d’inserció laboral… –explica Núria Vila–. Si una persona té gana et demana menjar, però si a més de donar-li aliments li dones formació i demà pot treballar, mai més et demanarà menjar.”

En el cas de la infància, el col·lectiu amb major risc de patir fam oculta juntament amb la gent gran, “l’accés als menjadors escolars per a tots els infants seria un gran avenç”, segons Laura Cardús. La insuficiència de beques menjador a primària i secundària se suma a la manca d’escoles bressol públiques i al cost inassumible que poden representar per a moltes llars, ja que actualment “hi ha famílies que accedeixen a plaça pública però no poden pagar la quota”. Les polítiques públiques de les diferents administracions, des dels poders locals fins a la Unió Europea, i les vies per canalitzar les propostes dels professionals i de les entitats han centrat bona part del debat.

+ info: making of del reportatge sobre la fam ocultaprojectes presentats a la hackathon

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt