‘L’endemà’, article d’opinió de Jordi Gusi a Social.cat

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘L’endemà’, article d’opinió de Jordi Gusi a Social.cat

06.05.2020 | Article d’opinió de Jordi Gusi, gerent d’ECAS, a Social.cat

Fa set setmanes que, seguint les ordres de les autoritats competents, ens trobem en situació de confinament (paraula nova per a la majoria de nosaltres), havent d’actuar ràpidament i ordenada. Amb el cap fred i el cor calent, sense experiència prèvia en emergències d’aquesta magnitud. Les entitats socials i els professionals del sector, tant els que estan en la primera línia d’atenció directa com els responsables de la gestió i coordinació dels serveis, vam entendre que entràvem en una galàxia nova per a tothom.

Què podíem fer des d’una organització de segon nivell, una federació que agrupa 112 ONG d’acció social? D’entrada vam identificar tres prioritats estratègiques i operatives alhora. En primer lloc calia entendre la situació com una emergència sanitària i, per tant, calia proveir de materials, protocols i formació totes aquelles entitats que disposaven de recursos residencials. Aconseguir material ha estat una quimera en alguns moments, però protocols i formació en línia era possible proporcionar-ne. Gràcies a la col·laboració amb Metges sense Fronteres (MSF), hem ofert aquests recursos a les entitats que ho han necessitat, preocupades per garantir la salut de les persones ateses i dels seus professionals. Ens hem trobat per primera vegada dos tercers sectors, el d’acció social a casa nostra i el d’acció humanitària internacional, treballant junts per una mateixa causa: assegurar la millor atenció possible a les persones en situació de vulnerabilitat.

En segon lloc calia actuar de manera sectorialitzada. Era diferent el repte de les entitats que atenen persones sense llar que el de les que treballen per la inserció laboral de col·lectius en risc, o de les que presten suport a llars monoparentals. Era diferent la situació de les entitats que actuen a la ciutat de Barcelona de les que ho fan en un indret més isolat de la geografia catalana. Partint d’aquesta diversitat, vam identificar les incidències en la intervenció en cadascun d’aquests àmbits i vam formular propostes de resolució en un context administrativament complex i financerament incert. Una cosa estava clara: les entitats hi eren, fent front a un escenari ignot amb enginy i creativitat. Hi hem estat i hi som! No hem deixat d’atendre, de buscar equips de protecció, de mobilitzar recursos i fins i tot de confinar-nos professionals i usuaris en pisos de suport i llars-residències.

I arribem a la tercera prioritat: pensar en l’endemà. Com podem seguir-hi sent? Com treballarem a partir d’ara, un cop superada l’emergència sanitària? Des d’ECAS havíem de pensar en com afrontar la crisi econòmica i l’emergència social que se’n deriva, així com l’educativa des del punt de vista de les desigualtats, tal com ha advertit la Fundació Jaume Bofill. Les entitats d’atenció directa estan molt preocupades per la seva viabilitat, condició ineludible per seguir existint i ajudant els infants, els joves, les famílies…

La crisi del coronavirus colpeja una societat precaritzada, amb drets afeblits i vulnerats. Plou sobre mullat i l’endemà demana exigir una inversió en polítiques socials que sempre ha estat insuficient. Anem tard i ens veiem abocats a una onada de més atur, més pobresa i més desigualtats. Al tercer sector social haurem d’atendre més persones i necessitarem més recursos. No sortirem més forts d’aquesta crisi, això no és cert. Sortirem convençuts que cal reivindicar més que mai les cures i unes polítiques públiques que posin les persones al centre. Les entitats socials, cadascuna des de la seva dimensió, han donat resposta. Sortirem preparades per si hem d’afrontar una nova emergència sanitària, però reclamarem una inversió social que garanteixi sous dignes als professionals i un pla de xoc que eviti la gran fractura social que es pot produir si no actuem amb determinació. Perquè no ens cal reinventar-nos, ens cal enfortir-nos per ser sostenibles i assegurar la qualitat del sistema de protecció social. Ens posarem la mascareta, però no deixarem d’alçar la veu per aconseguir un finançament just.

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt