‘OTAN o ciutadans’, entrevista a Teresa Crespo a El Periódico de Catalunya

Inici / OPINEM des de l'àmbit social / ‘OTAN o ciutadans’, entrevista a Teresa Crespo a El Periódico de Catalunya

TeresaCrespoECAS_elPeriodico_altrespolitics31.03.2015 | Entrevista a Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, a la secció ‘Els altres polítics’ d’El Periódico de Catalunya | en PDF

Construir. És el verb preferit de l’assessora en polítiques socials de la Generalitat i presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social. Defensa que les oenagés s’obrin als nous moviments socials, que lluitin braç a braç. Rebutja la protesta destructiva, però reclama que els governs facin molt més.

Teresa Crespo recorda el gir de 180 graus que va fer el PSOE en el referèndum
de l’OTAN. En aquell moment es va preguntar: «¿Com és possible que persones amb dos dits de front passin de dir que no a dir que sí?». I va arribar a la conclusió següent: «Mai formaré part d’un partit que em mediatitzi d’aquesta manera i que em digui què he de pensar».

Des de sempre la trinxera de Crespo ha sigut la de les entitats de suport als més desafavorits. El tercer sector. Des d’aquí es relaciona amb governs i partits. Tots els escolten. Una altra cosa, diu, és que els facin cas. No es vol «carregar» els polítics. El seu marit, Joan Majó, va ser ministre socialista. Però els avisa: o canvien la «dictadura» interna i assumeixen que la ciutadania som tots i que no es tracta de votar cada quatre anys, o es quedaran literalment «secs».

Poc amiga de simplificar el debat, Crespo també considera que el tercer sector s’ha d’obrir als nous moviments socials. «A vegades
ens han passat la mà per la cara. S’organitzen i ho fan. Cal escoltar-los, perquè representen una altra manera de fer política i ciutadania », assenyala. I proposa treballar braç a braç. Amb accions conjuntes.

Però, atenció, Crespo rebutja la protesta destructiva. I no creu en revolucions clàssiques, sinó en una construcció transformadora. La dels petits canvis, l’economia del bé comú, l’ajuda mútua, la cooperativa. I també veu una societat cada vegada més individualista. Rebutja la protesta buida. «A la cinquena vegada de sentir Podem et preguntes què proposen i com ho faran», afirma, al mateix temps que posa aquesta nova força política com a exemple d’un crit social d’afartament davant la crisi econòmica i les desigualtats.

Busca l’equilibri entre la democratització interna i una organització eficaç. Però demana al tercer sector un canvi de mentalitat: «Si nosaltres no ens creiem que tota organització ha de partir de baix a dalt, no podrem construir res». I en els partits, ¿hi veu canvis? «Es creuen dipositaris de la veritat. Els veig enganxats en els principis i en el joc de ‘si l’altre diu això, nosaltres allò’».

Crespo presideix el consell assessor del Govern en polítiques socials. Recorda que el consell econòmic sí que va ser una reivindicació del president Artur Mas. El seu, fruit d’un pacte amb el PSC i amb escassa incidència. El tercer és el de salut. «Ara, amb la polarització sobiranista, cap dels tres ja té l’interès que tenien», lamenta. Un cop dit això, té clar que qui mana avui és el poder econòmic. «El món capitalista és una riuada que atrapa tot el que enxampa al seu pas. ¿Com hi pot haver vivendes buides i persones sense casa? Això el Govern no ho hauria de permetre. ¿No pot o no vol?», es pregunta.

–Digui-m’ho vostè.
–«Pot fer més del que fa. Grècia ha decretat que no hi pot haver desnonaments».

¿I com estarem d’aquí 50 anys? «Jo ja no hi seré», respon esclatant a riure. Teresa reivindica un optimisme realista i conclou: «Hem de fer aflorar la part bona de l’ésser humà».

 

Contacteu-nos

No es llegible? Recarrega-ho captcha txt